SOLDADURA OXIACETILÈNICA
INTRODUCCIÓ
La soldadura és un procés en el qual s'uneixen dues
peces de la mateixa o diferent naturalesa i amb o sense material
d'aportació. Aquesta unió és permanent o fixa i s'han de mantenir
les propietats metal·lúrgiques inicials.
Classificarem les soldadures per;
-ELS MATERIALS A UNIR
Homogènies; els materials a unir són de la
mateixa naturalesa
Amb material d'aportació
Sense material d'aportació (autògena)
Heterogènies; els materials a unir són de
diferent naturalesa.
Amb material d'aportació
Sense material d'aportació (autògena)
-PEL PUNT DE FUSIÓ
- Falses soldadures; el punt de fusió del material aportat és més baix que el del material base
Soldadura blana (estany-plom)
Soldadura dura (groga o a la plata)
- Vertaderes soldadures; el punt de fusió del material aportat és més alt que el del material base.
Oxiacetilènica
Elèctrica, de les quals;
Per arc;
En atmosfera normal
En atmosfera inert o activa (MIG/MAG, Tig)
Mitjançant hidrogen atomitzat
Per punts de resistència;
Per cordó
A topall
En aquest tema estudiarem les més utilitzades en
automoció i nàutica i que són;Soldadura oxiacetilènica,Soldadura
MIG/MAG,Soldadura TIG,Soldadura per punts de resistència
SOLDADURA
OXIACETIL.LÈNICA
- FONAMENTS I CARACTERÍSTIQUES DE LA SOLDADURA OXIACETIL.LÈNICA
Com hem vit anteriorment la soldadura oxiacetilènica és
una vertadera soldadura i també s'anomena autògena ja que permet
soldar sense material d'aportació.
És un sistema de soldadura que s'aconsegueix creant un
bany de fusió amb el material aportat a través d'una flama
provocada per la combustió d'un gas (acetilè, butà,propà) i un
comburent (oxigen). Aquesta soldadura té tendència a desaparèixer
substituïda sobretot per la TIG, ja que presenta alguns
inconvenients.
- Altes temperatures que fa que puguin minvar les propietats dels materials treballats, a més la zona escalfada és molt ample, al contrari que altres soldadures més modernes que concentren el calor en el punt a unir.
- És un procés més lent i poc productiu
- El gas combustible és perillós i necessita un manteniment meticulós.
- L'acetilè és difícil de trobar, quasi no es comercialitza.
Tot i els desavantatges ofereix algunes avantatges com;
- És un equip autònom que no necessita connexió a la xarxa elèctrica
- Podem controlar el calor i material d'aportació per separat
- Es poden soldar gran varietat de materials
- Ofereix la possibilitat d'oxitall (tallar xapes o pletines amb el soplet)
- És un equip relativament barat.
- CONSUMIBLES
- GASOS: Els gasos utilitzats per aquesta soldadura són dos;
Combustibles:
El combustible és generalment acetilè que és carbur
de calci obtingut a uns 3000º i que és poc estable, a més no
suporta pressions de més de 1,5bar. Aquest és el motiu pel qual es
mescla amb acetona , que li dona estabilitat i permet el seu
emmagatzematge a pressions d'uns 15 bar.
Butà, propà...;
Són altres combustibles que es poden incorporar al
equip però que no són tan comuns. En el cas del butà és el més
utilitzat per a les operacions d'oxi-tall.
Comburents;
Oxigen; És abundant a l'atmosfera i fa la funció de
comburent. Serveix per regular la flama ja que sense ell l'equip
s'encendria (per l'oxigen de l'atmosfera) però no es podria regular
la flama. Es presenta en format bombona d'uns 150/200 bar de pressió.
- CONSUMIBLES:
En el cas de realitzar aquest tipus de soldadura amb
material d'aportació s'utilitzen varilles preparades per a ser
incorporades al bany de fusió. La seva missió és;
Emplenar la junta a soldar i mantenir les propietats
inicials dels materials a unir.
En quant als materials utilitzats s'ha de tenir en
compte;
-Les varilles a utilitzar han d'haver estat dissenyades
amb aquesta finalitat
-El diàmetre ha de ser l'adequat
Tipus de materials;
-Llautó.
-Aleacions de coure/zinc
- FONENTS
Serveixen per a protegir la soldadura de l'oxigen
atmosfèric i per tant, per evitar la seva oxidació prematura. Entre
els més utilitzat tenim el bicarbonat sòdic o bòrax, en format
pols que s'incorpora al bany de fusió
- EQUIPS
Els equips de soldadura oxiacetilènica estan formats
per;
- Bombones de combustible i comburents
bombona d'acetilè ; en format bombona d'acer a una
pressió de 15 bar . La bombona és de color vermell i el coll marró.
bombona d'oxigen : bombona de color negre amb coll blanc
a una pressió d'uns 200 bar.
- Manoreductors.
Els manoreductors estan formats per dos manòmetres a
cada una de les bombones. Ens serveixen per a regular la pressió de
treball i comprovar l'estat de càrrega de les bombones.
El primer manòmetre indica la pressió de la bombona,
després segueix una aixeta de regulació i el segon manòmetre
indica la pressió de treball que és la següent;
de 0,2 a 0,5 bar per acetilè
de 1,2 1,5 bar per a l'oxigen
- Mànegues.
Les mànegues han de tenir una longitud mínima de 2,5
metres i la d'acetilè és de color marró en canvi la d'oxigen sol
ser de color blau. Estan fabricades de tub trenat i han de suportar
les pressions per les quals estan dissenyades. Interiorment la
d'oxigen és una mica més gran.
- Vàlvules unidireccionals o anti-retorn.
Es munten a la sortida dels manoreductors o a l'entrada
del bufador. La seva missió és impedir el retorn de la flama cap al
interior de les bombones, que podria ser molt perillós, provocant
fortes explosions.
- Bufador;
Existeix varietat de bufadors en funció sobretot del
material a treballar i gruix de les xapes a unir. La seva missió és
regular la mescla combustible-comburent mitjançant dues aixetes que
regulen el pas d'acetilè i d'oxigen. Les aixetes solen ser de color
blau per l'oxigen i de color vermell per l'acetilè.
- Boquilla;
La boquilla és intercanviable i es muntarà en funció
del material a unir.
- PROCEDIMENTS I TÈCNIQUES.
-REGLATGE DE LA FLAMA
El reglatge de la flama determinarà la temperatura de
treball en funció de la tasca a realitzar.
Parts de la flama.
- Dard: És la part que es troba més a prop de la boquilla
- Zona reductora:És la zona on s'arriba a major temperatura (uns 3000º)
- Plomall (penacho): És el (núvol) que es forma al voltant de la zona reductora.
Flama neutre;
La proporció oxigen-acetilè és de 1/1 aproximadament.
Aquesta flama té un dard blanc,curt , perfilat en blau i ben
demarcat. Soldar acer.
Flama carburada;
La proporció d'acetilè és major que la d'oxigen. Es
treballa a menor temperatura i és apta per a soldadura d'alumini.
Flama oxidant;
La proporció d'oxigen és major que la d'acetilè i el
dard és puntiagut i reduït. Sol produir espires i s'utilitza per a
soldar coure.
- PROCEDIMENT DE SOLDADURA.
Existeixen varietats de tipus dels que consider
destacar.
- Angle a 45º . L'angle del bufador és de 45º i el del material d'aportació d'uns 15º
- Soldadura a dretes. És la més recomanada ja que tenim major visió de la zona de treball i les xapes no s'escalfen tant i té major penetració.
- Soldadura a esquerres. Tot i que no és el més recomanat és apte per a soldadures de xapes inferiors a 1,5mm. Consumeix més material.
- Oxitall: Amb unes petites modificacions de l'equip permet el tall de pletines. La xapa s'encalenteix fins al vermell i després s'aplica una flama oxidada que talla el material. Actualment la soldadura per plasma està substituint aquest sistema, tot i que encara s'utilitza.
- Soldadura en cornisa o vertical. Com que el material es troba en estat líquid té tendència a caure, és per això que en aquestes situacions es col·locarà la boquilla davall el cordó perquè la pressió de soldadura subjecti el material.
-TÈCNICA DE SOLDADURA.
Suposam que hem d'unir dues xapes de 2mm d'acer amb
material d'aportació.
- Preparar el lloc de feina. Preparam l'equip a una distància adequada i de seguretat. La zona ha de tenir extractor de fums (si l'espai és tancat) i ha d'estar lliure de materials que puguin provocar un incendi (papers, olis, combustibles...)
- Col·locar les xapes. Les xapes es separaran a una distància equivalent a la meitat del seu gruix, en aquest cas a 1 mm. Es subjectaran amb serjants o alicates de pressió a la taula de feina.
- Regular l'equip: s'obren les bombones d'oxigen i acetilè amb el manoreductors i aixetes del bufador tancades i es comprova la pressió de les bombones.
- Obrir les aixetes d'oxigen i acetilè (1,3 bar per al primer i 0,3 per al segon)
- Protecció personal
- Des de la boquilla i amb un encenedor a mà encenem primer l'acetilè i després regulam l'oxigen a fi d'aconseguir una flama neutre per aquest cas.
- Puntejar (primer als costats i després enmig . Els punts han de ser fàcils de llevar si no ens queda bé i evita el doblegament de les xapes .
- Soldadura a dretes i crear un bany de fusió. Aplicar la varilla de llautó i bicarbonat sòdic a la peça per evitar l'oxidació.
- Apagar l'equip. Primer s'apaga l'aixeta d'acetilè i després la d'oxigen,així evitam carbonet al interior de mànegues i bufador. Tancam les bombones i buidam mànegues. Seguidament tancam totes les aixetes.
5.SIMBOLOGIA
La simbologia pel que fa a reparació de vehicles
consisteix en pictogrames que venen determinats en els manuals de
reparació de vehicles. Aquests pictogrames ens indiquen el tipus
d'unió que hem de realitzar i materials i tipus de soldadura a
utilitzar.
6.NORMES DE
SEGURETAT PERSONALS I D'ÚS
1-RISCOS;
- Incendi o explosió
- Exposició a radiacions
- Cremades
- Inhalació de fum
2-MESURES A ADOPTAR
-MANIPULACIÓ DE bombones.
- Les bombones han d'estar fixades a un carretó o a la paret
- Absència de fuites
- Les bombones han d'indicar el gas que contenen
- Protegir-les d'altes temperatures
-UTILITZACIÓ
DELS EQUIPS
- Mai es podrà engreixar cap component de l'equip , només es pot utilitzar sabó o vaselina.
- Les mànegues i vàlvules unidireccionals s'han de trobar en perfectes condicions d'ús
- Protecció ocular i roba adequada
- Protecció de les vies respiratòries
- Zona ventilada
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
LA TEVA OPINIÓ ÉS IMPORTANT